Hem extret aquesta informació del portal viuelbosc.com:
Fa uns anys, quan això de l’emergència climàtica encara quedava molt lluny, parlàvem de les tres erres, Reciclar, Reutilitzar i Reduir. No cal esforçar-se massa per comprovar que el reciclatge ha comptat amb una gran implantació. La reutilització i la reducció del consum, no van tenir tanta popularitat tot i que en l’actualitat ja s’albiren canvis en aquest aspecte. Per una banda, l’economia circular ja integra la reutilització i la reducció de residus com a eix en els processos productius del dia a dia, per altra banda, han aparegut corrents i teories econòmiques orientades a mantenir un consum sostenible com la teoria del dònut o el decreixement, que aborden la reducció des de diferents òptiques.
En l’arquitectura ha aparegut el concepte de casa passiva. Aquest concepte pretén dissenyar i construir edificis que no necessitin consumir energia per garantir el confort interior. Mitjançant diversos principis, com l’orientació, la protecció solar, l’aïllament, la reducció de ponts tèrmic, la utilització de materials sostenibles i l’aprofitament solar, s’aconsegueixen edificis capaços de garantir un gran confort interior minimitzant el consum energètic. En aquest sentit, es parteix de la idea que el Watt que menys contamina és aquell que no es consumeix.
Existeix un paràmetre per calcular el cost energètic per garantir el confort interior que consisteix a calcular el cost energètic en Kilowatts al cap de l’any per metre quadrat. Aquesta magnitud serveix de referència per saber si un edifici consumirà molta o poca energia. Amb aquesta dada podem calcular les emissions en l’equivalent de diòxid de carboni (CO₂eq) associades a aquest consum. Necessitem saber quin CO₂eq està associat a cada kWh produït. Aquesta xifra la trobem en el que s’anomena el mixt elèctric. Aquest concepte suma les emissions dels diferents processos de generació energètica i els divideix pel total de kWh produïts al cap de l’any. Per l’any 2022 aquesta magnitud va ser de 259 g CO₂eq/kWh.1
Ara que tenim clares les referències per calcular les emissions de CO₂, necessitem saber els consums de la nova escola i dels actuals barracons per poder fer la comparativa. Aquesta magnitud és el que s’anomena demanda tèrmica i s’expressa en Kilowatts per hora i any per metre quadrat (kWh a/m2).
Per trobar aquesta magnitud, podem consultar el projecte executiu de la Nova Escola que podeu consultar al final de l’article. A la pàgina 470 trobem que el consum que es calcula per a l’escola La Mirada és de 10 kWh a/m2. Per trobar aquesta magnitud per als barracons no he aconseguit trobar aquesta xifra en cap document oficial, de fet sospito que en considerar-se temporal, aquesta magnitud no es té en compte, i per això no apareix. De totes maneres gràcies al treball final de màster de Bruno Losilla Güil2 del Màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica de la Universitat de Barcelona, titulat “Análisis de ciclo de vida de un edificio modular industrializado” podem entreveure’n el consum d’aquest tipus d’edifici. Segons aquest treball la demanda total és de 70 kWh a/m2.
Només cal saber els metres quadrats totals de l’escola i dels barracons. L’escola s’ha dissenyat amb materials sostenibles i amb un disseny passiu i bioclimàtic, que permet reduir la demanda energètica als espais climatitzats i prescindir-ne en els espais bioclimatitzats (no computen com a espai que necessita energia per climatitzar). En total l’escola La Mirada comptarà amb La superfície total de 4.856 m2 dels quals 2.309 m2 són espais bioclimàtics i 2.277 m2 són espais climatitzats i, per tant, aquests seran els metres que computen a l’hora de fer el càlcul de consum i emissions.
Ara ja tenim tota la informació que ens cal, en resum:
Mòduls:
- Metres quadrats: 2.400 m2
- Demanda energètica: 70 kWh a/m2
Escola Nova:
- Metres quadrats climatitzats: 2.277 m2
- Demanda energètica: 10 kWha / m2
Equivalent d’emissions de CO₂: 259 g CO₂eq/kWh.
El fet de multiplicar la despesa energètica per metre quadrat pel total de metres quadrats obtenim que l’escola La Mirada consumirà en total 22.770 kWh a l’any. Si multipliquem aquest consum per l’equivalència d’emissions de CO₂ (259) això suposa una emissió de 5,9 Tones de CO₂eq Cada any.
Els mateixos càlculs aplicats als mòduls resulten en un consum anual de 168.000 kWh a l’any i això significa 43,5 Tones de CO₂eq cada any.
Si volem saber l’impacte que té per al medi ambient l’aturada de la construcció de la nova escola restarem les emissions associades a la nova escola La Mirada al consum dels barracons i aquesta dada serà el consum extra que suposa mantenir les cautelars per part d’ADENC i SOS Bosc.
El Resultat:
El resultat és que cada any que s’endarrereix l’escola s’emeten 37,6 Tones de CO₂.
Cada mes s’emeten 3 tones de CO₂ de més que podem computar directament a l’aturada provocada per les cautelars presentades per ADENC i SOS Bosc.
Junts per Sant Cugat, ADENC i SOS Bosc són responsables de l’emissió de 37,6 tones anuals de CO₂
Recordem que no és més net qui més neteja, sinó, qui menys embruta i que el watt que menys contamina és el no consumit.
Referències:
1. Generalitat de Catalunya. (2023) Factor d’emissió de l’energia elèctrica: el mix elèctric https://canviclimatic.gencat.cat/ca/actua/factors_demissio_associats_a_lenergia/
2. Losilla, B. [Bruno]. (2015). Análisis de ciclo de vida de un edificio modular industrializado. [Treball final de màster]. Universitat de Barcelona. https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/66347/1/TFM_MERSE_Bruno_Losilla.pdf
3. López-Serrano, P. M., González-Olabarria, J. R., Piqué, M., Vayreda, J., & Retana, J. (2013). Carbon sequestration in Mediterranean forests: Stock and flux estimates in a managed oak–pine dominated landscape. Forest Ecology and Management, 310, 483-492.
4. Carbon sequestration in Mediterranean forests: Pausas, J.G., & Vallejo, R. (2007). Carbon sequestration in Mediterranean forests. Forest Ecology and Management, 241(1-3), 23-34. https://doi.org/10.1016/j.foreco.2007.01.005
5. Carbon Sequestration in Mediterranean Oak Forests: Sánchez-Salguero, R., & Camarero, J.J. (2018). Carbon Sequestration in Mediterranean Oak Forests. Forests, 9(11), 658. https://doi.org/10.3390/f9110658
6. The contribution of Mediterranean forests to carbon sequestration: Pezzatti, G.B., & Conedera, M. (2012). The contribution of Mediterranean forests to carbon sequestration. Mitigation and Adaptation Strategies for Global Change, 17(2), 195-208. https://doi.org/10.1007/s11027-011-9317-0